Ahir al vespre varem retrobar l'Eneko Landaburu, el nostre ex-director general a la Comissió.
Pletòric, administrativament jubilat però incansablement actiu ... i lúcid, valent, entusiasta !
Va descriure un panorama difícil, gris, complicat: la decadència de la regió europea en el context mundial, i les mancances i ineficiències de la Unió Europea. Si en les darreres dècades era, potser, un projecte per millorar tots una mica, en endavant esdevindrà un projecte necessari per evitar l'esfondrament regional.
Caldrà entendre millor perquè hi ha derives populistes anti-europees, comprendre aquests símptomes i réagir adequadament, positivament. Com generar cooperació, solidaritat ... en un context tant descarnadament individualista i competitiu ? Apareixeran líders i dirigents clarividents, competents, capaços d'impulsar una Unió de tots els pobles i ciutadans ?
Un Parlament Europeu fort i legitimat a les urnes, n'és una condició.
Una Comissió forta, imaginadora i promotora de solucions comunitàries, és indispensable.
Amb Barrosos (dic jo), no anirem massa lluny ...
... i amb la quitxalla que estan posant a les llistes alguns partits, tampoc.
Avui, a La Vanguardia, el Fernando Ònega escriu una columneta que va en aquest sentit.
Pletòric, administrativament jubilat però incansablement actiu ... i lúcid, valent, entusiasta !
Va descriure un panorama difícil, gris, complicat: la decadència de la regió europea en el context mundial, i les mancances i ineficiències de la Unió Europea. Si en les darreres dècades era, potser, un projecte per millorar tots una mica, en endavant esdevindrà un projecte necessari per evitar l'esfondrament regional.
Caldrà entendre millor perquè hi ha derives populistes anti-europees, comprendre aquests símptomes i réagir adequadament, positivament. Com generar cooperació, solidaritat ... en un context tant descarnadament individualista i competitiu ? Apareixeran líders i dirigents clarividents, competents, capaços d'impulsar una Unió de tots els pobles i ciutadans ?
Un Parlament Europeu fort i legitimat a les urnes, n'és una condició.
Una Comissió forta, imaginadora i promotora de solucions comunitàries, és indispensable.
Amb Barrosos (dic jo), no anirem massa lluny ...
... i amb la quitxalla que estan posant a les llistes alguns partits, tampoc.
Avui, a La Vanguardia, el Fernando Ònega escriu una columneta que va en aquest sentit.